Joan Miró I.
Després de Mondrian hem fet un salt: de Nova York a Barcelona i París, i vam dedicar un parell de classes un dels artistes més importants de Catalunya a Joan Miró.
El món de Miró és molt particular, hi ha gent que connecta la seva obra de seguida, i hi ha persones als que els costa una mica, com a mi. Aquesta entrada estarà dedicada més aquestes persones, que són com jo.
Mondriani feia servir els colors primaris com el vermell, blau, groc amb el blanc i negre. Just com Miró, però quina diferència!!! L'obra de les dues artistes no podrien ser més diferents. Pensem en l'harmonia de les línies perpendiculars de Modigliani i mireu el dibuix espontani, lliure de Miró.
De Miró és difícil de parlar, perquè ja molts n'han parlat i han fet estudis profunds. Però hi ha coses que val la pena destacar de la seva vida, de la seva obra dels que podem aprendre avui en dia.
Primer faré un petit resum, els que sou impacients de saber que après de Miró salteu aquesta banda i aneu a la propera entrada.
Joan Miró i Ferrá (1893-1983) va ser pintor, escultor, gravador i ceramista. Un dels artistes catalans més reconeguts en nivell internacional, representant d'un moviment artístic que es diu surrealisme- un dels "ismes" que sorgien al principi del segle passat. A les artistes que treballen sota d'aquesta influència les interessa mostrar la realitat més enllà del que podem veure a simple vista. Les interessa el subconscient, els somnis, l'escriptura automàtica. Si en voleu saber més, mireu aquí:
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/surrealisme/el_surrealisme.htm
El pare d'en Miró tenia un taller d'orfebreria (treballen metalls nobles com l'or), la mare prové d'una família d'ebenistes de Mallorca. Els seus pares volien que estudií comerç, però li van permetre estudiar art a la Lotja paral·lelament. Va agafar la febre tifoide el que li obligava estar en repòs a la casa que hi havien comprat els seus pares a Mont-roig del Camp (en la costa a Tarragona, ara es diu Mas Miró-un centre d'art). Aquesta retirada li va permetre reflexionar i estar en contacte amb la naturalesa. A partir d'aquí passa cada estiu en aquesta casa. Pinta La Masia, pintura que destaca amb els seus detalles.
Miró primer a Barcelona va conèixer els estils influents de l'època- impressionisme, fauvisme, cubisme- després l'any 1921 viatja a París on coneix el dadaisme i el surrealisme, tot i que no forma mai part d'aquest últim grup, participa en la majoria de les seves exposicions.
Pinta el Carnaval d'Arlequí, ple de símbols. Li comença interessar el subconscient, els símbols, els somnis, paisatges imaginaris. El 1925 fa la primera exposició en què ha tingut molt èxit.
Realitza un viatge a Països Baixos, on visita museus, i coneix l'obra de grans pintors holandesos (Veermer, Rembrandt) i pinta els Interiors holandesos. Aquí les pintures clàssiques li servien com a punt de partida per pintar els seus quadros.
En 1929 es casa amb Pilar Juncosa a Palma, i el 1930 neix la seva filla Dolores.
Aquesta època Miró volia "Assassinar la pintura", busca altres formes més modernes de la representació. Va començar fer una nova sèrie de collages anomenats Construccions -les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos.
És la mateixa època quan de mica en mica es distancia de les surrealistes, que volien participar activament en la política.
A 1941 per causa de la II. Guerra Mundial decideix tornar a Catalunya amb la seva família, van a viure a Mallorca on només "va ser el marit de la Pilar"(la seva dona), un any més tard torna a Barcelona. Allí coneix una nova tècnica la ceràmica al taller Josep Llorens Artigas. Després viatja als Estats Units on realitza una mural de gran format. Aquest viatge li permet conèixer l'obra de Jackson Pollock i Arshile Gorky. Heu de saber, que pels fets de la història, després de la II. Guerra Mundial "el centre del món" que abans va ser París ja és Nova York, i l'art que es fa allí. Per aquest motiu era important que Miró comencés estar conegut en els Estats Units. Aquesta és l'època quan fa murals de gran format, "Murals del Sol i de la Lluna" que fa en el seu de la UNESCO a París. Guanya el Premi Guggenheim.
El 1970 va morir la seva filla en un accident de cotxe que li provoca gran tristesa. Gràcies al'atenció percebuda pel part de la Creu Roja, realitza el Tapís de Tarragona. Amb això comença treballar amb teixits de gran format. (entre 1970-80, realitza 7 teixits de gran format i més 30 petits)
Cap al final de la seva vida va idear un espai dedicat a l'art contemporani, semblant altres centres europeus, per promoure i fer conèixer l'art contemporani. D'aquesta iniciativa neix la Fundació Joan Miró en 1975. Un parell d'anys més tard en 1981 a Palma obre les seves portes la Fundació Pilar i Joan Miró, amb el mateix propòsit.
La Fundació Joan Miró actualment és un dels museus on està més ben representada l'obra de Miró, i el que tenim tan a prop. Al mateix temps sempre tenen exposicions temporals d'artistes reconegudes internacionalment. Realment és un dels meus centres d'art preferits, on val la pena anar!
Us deixo un enlance:
https://www.fmirobcn.org/ca/
i aquest per si aneu a Palma...
https://miromallorca.com/
Activitat 1
Com alliberar-nos de la perfecció? De voler copiar la realitat?
Una activitat divertidíssima per tota la família de 2 a 99 anys!
Miró treballava en tots els àmbits de la pintura: aquarel·la, mural, escultura, collage... he decidit destacar la seva obra gràfica del que potser no es parlen tant. Vam fer aquest exercici d'entrada: vaig agafar pals llarg d'1 m mas o menys, un extrem del pal vaig lligar pinzell, en un altre una ploma, i en el últim una ploma estilogràfica. Vam posar cartolines a terra i un pot amb tinta xina (tinta de color negre) i després vaig animar als nens de provar dibuixar agafant l'altre extrem del pal.
-Què dibuixem? Em van preguntar. Temes, símbols que vau veure en els quadros de Miró: estelles, sol, ocells, dones...
-Ai, és que no em sort. -em van dir des de dalt d'una cadira per poder arribar amb el pal a la cartolina posta a terra.
-No, cal, que sortís res especial. Els vaig contestar.
Ho vam passar molt bé amb aquesta activitat, i al final sí que va sortir un dibuix molt subtil.
Amb els petits vam provar diferents tintes com la tinta fèrrica, la tinta xina, amb diferents eines com: ploma, canya de bambo, ploma estilogràfica.... Era un bon moment d'explicar com feien servir aquestes eines abans en l'escriptura.
Materials:
- cartolina blanca
- tinta xina (fàcil d'adquirir en qualsevol papereria), si no qualsevol tinta negra que hi trobeu
- pinzells de diferent gruix
- ploma (tallar en diagonal la punta)
- ploma estilogràfica (papereria)
- pals, plantes... en experimentar
- cinta de pintor, o qualsevol altre per fixar el paper a terra i les eines als pals.
- pals (o una regla llarga, o pal de fregar, el que tinguis al teu alcance)
- paper de cuina- no és necessari, però útil, si cau el pot amb la tinta terra)
Joan Miró II.
Que après de Miró?
Sabeu que després d'aconseguir el permís paternal de convertir-se artista, quan va fer la seva primera exposició només va aconseguir vendre un dels més de 60 obres exposades? Es va decebre? No va continuant amb el seu camí. El 1930 de París ja flotaven en l'aire els problemes que més endavant provocaven La Guerra Civil Espanyola i la II. Guerra Mundial- dos esdeveniments molt importants del segle passat-. Davant d'aquests problemes molts amics del grup de surrealistes- moviment artístic, al qual pertanyia Miró- volien participar activament en la política, en el bàndol comunista. La resposta de Miró va ser, que el vol canviar la vida mitjancament de la pintura. El sabia que el seu deure és pintar, per això va decidir dedicar-se progressar-hi.
Més endavant al moment quan un altre cop van caure bombes del cel a la II. Guerra Mundial el va refugiar-se a Bretanya al nord de Francià, com a resposta va treballar encara més intensament.
Perquè torbo que són importants aquests fets de la seva vida personal? Perquè trobo que un cop descobriu que és la finalitat de la vostra vida, que us voleu dedicar, heu de ser constants per poder aconseguir els vostres objectius. No penseu que va ser una decisió fàcil per Miró concentrar-se en la seva feina en temps de guerra quan vida i mort depenien en instants.
La mateixa insistència podem veure en el fet que després de tornar a viure a Espanya, en l'època del franquisme, no va exposar la seva obra durant dècades a Barcelona com a protesta contra el règim. I quan la ciutat volia reconciliar el amb una gran exposició retrospectiu- en el que mostren en totalitat de l'obra artística d'una artista- el 1968 va decidir no participar en la inauguració per no haver de coincidir amb el ministre Manuel Farga.
Miró va ser una artista humil, sense capricis i molt treballador, però al mateix temps constant amb les seves decisions. Un bon consell per tots nosaltres!
Activitat 2.
"Miró amb un xic de rosa i purpurina"
Vam fer unes escultures de petit format de paper maixé. És la primera vegada que compro paper maixé ja preparat, i he de dir que val la pena! És molt agradable per treballar, té un tacte molt suau i va molt bé per fer escultures lleugeres. Vaig donar als nens uns llibres amb obres de Miró per inspirar, i els vaig demanar que facin escultures a partir de les figures o formes de Miró. Un cop haver acabat d'assecar, les vam pintar amb tempera. En aquest punt no vam poder evitar de canviar els color primaris de Miró per rosa i un xic de purpurina. :)
Els nens ho van passar molt bé amb aquesta activitat, van familiaritzar amb les obres de Miró, i van trobar amb el problema de com realitzar un dibuix pla en 3 dimensions. Cosa que no és tan fàcil!
Materials:
- paper maixé (en papereria es pot comprar ja preparada)
- pinzells, tempera, acrílic
- fil ferro
Joan Miró III.
Aquesta entrada està dedicada a mostrar l'obra gràfica a Joan Miró. Miró en tenia una àmplia obra gràfica, treballava en totes les tècniques d'estampació:
xilografia - impressions fets amb planxes de fusta-
litografia- impressions més modernes on el dibuix està fet sobre pedra calcaria-
Que és estampar? -
Existen diferents tecniques para crear un dibuix encima una planxa (que pot ser de diferents materials: metall, pedra, fusta... segon de que tècnica parlem) per després poder fer moltes exemplars del mateix dibuix amb l'ajuda de la planxa. Serveixen per fer múltiples exemplars. Era la forma de fer les il·lustracions per llibres abans que existia l'ordinador, i les impremtes modernes.
A continuació us he portat una mostra de la seva obra gràfica, que per la meva opinió és almenys tan important que les seves pintures, tot i que no se'n parlen tant.
"Serie Barcelona"
Miró va fer una sèrie de 50 litografies el 1939 que van ser editades por Joan Prats. Es pot percebre l'estat d'ànim que va envoltar l'artista a Barcelona 3 anys després de la Guerra Civil Espanyola, i en el cominenco de la II. Guerra Mundial. Les figures són grotesques, deformes.
Si en voleu provar, aquí teniu una activitat impartida per a la Fundació Joan Miró que sembla molt interessant!
https://www.fmirobcn.org/ca/activitats/accessibilitat/0/1/joan-miro-planxes-i-gravats
Activitat 3.
"Estampació gràcies a les botifarres!"
-Que?
-Sí, gràcies al cuiner del cole, que em va guardar les safates de porexpan de la carn, vam poder fer el nostre primer gravat!
Primer s'ha de netejar bé les safates, tallar els costats, per tenir una "planxa" plana. Podem després retallar per la forma que busquem: quadrat, rectangle...
Vaig animar els nens per agafar idees, temes de Miró. Aquí en la foto veieu una nena petita mirant el quadro "El gos i la lluna" que fa la seva versió de la pintura.
Primer vam fer un dibuix preparatori. Després vam fer el mateix dibuix amb llapis en la planxa de cadascú, i després vam aprofundir les línies amb l'ajuda d'un bolígraf, prement una mica la punta del bolígraf a la superfície.
Després vam estendre una tinta litogràfica a l'aigua amb l'ajuda d'una espàtula i un rodet (Les tintes que fan servir en el món de l'estampació són molt espesses. Si a casa no teniu, no us preocupeu, podeu fer l'activitat amb tempera, o pintura acrílica.)
Amb l'ajuda del rodet, vam transportar la tinta encima a la planxa en una forma uniforme. Les línies que vam aprofundir amb el bolígraf prèviament es queden en blanc, perquè el rodet entinta només la superfície.
Ara ja només cal imprimir, i volia!!! Agafem la planxa i posem sobre el paper on volem imprimir el dibuix. Un cop posta la planxa al paper, ja no la movem! Perquè això faria que el dibuix també mourà, cosa que no volem. Un cop tenim la planxa al paper hem de pressionar molt fort amb les mans-pares, en aquest punt heu d'ajudar!- o amb l'ajuda d'un rodet de la cuina.
Finalment hem de treure amb cura la planxa de la superfície, i tenim la primera impressió. Només cal deixar a assecar, sense tocar.
Papers: en el gravat fan servir papers de gran qualitat, els posen a remull (abans d'imprimir), perquè després puguin agafar més bé la tinta. Si feu aquesta activitat a casa podeu provar fer diferents estampacions sobre: paper de diari, cuina, fulls de la impressora, paper d'aquarel·la... al cole vam fer servir per a les proves definitives cartolines.
Per donar color vam enganxar paper de seda de colors primaris amb cola blanca abans d'estampar. (En aquest cas heu d'anar amb cura i no posar massa cola blanca)
Després de Mondrian hem fet un salt: de Nova York a Barcelona i París, i vam dedicar un parell de classes un dels artistes més importants de Catalunya a Joan Miró.
El món de Miró és molt particular, hi ha gent que connecta la seva obra de seguida, i hi ha persones als que els costa una mica, com a mi. Aquesta entrada estarà dedicada més aquestes persones, que són com jo.
Mondriani feia servir els colors primaris com el vermell, blau, groc amb el blanc i negre. Just com Miró, però quina diferència!!! L'obra de les dues artistes no podrien ser més diferents. Pensem en l'harmonia de les línies perpendiculars de Modigliani i mireu el dibuix espontani, lliure de Miró.
De Miró és difícil de parlar, perquè ja molts n'han parlat i han fet estudis profunds. Però hi ha coses que val la pena destacar de la seva vida, de la seva obra dels que podem aprendre avui en dia.
Primer faré un petit resum, els que sou impacients de saber que après de Miró salteu aquesta banda i aneu a la propera entrada.
Joan Miró i Ferrá (1893-1983) va ser pintor, escultor, gravador i ceramista. Un dels artistes catalans més reconeguts en nivell internacional, representant d'un moviment artístic que es diu surrealisme- un dels "ismes" que sorgien al principi del segle passat. A les artistes que treballen sota d'aquesta influència les interessa mostrar la realitat més enllà del que podem veure a simple vista. Les interessa el subconscient, els somnis, l'escriptura automàtica. Si en voleu saber més, mireu aquí:
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/surrealisme/el_surrealisme.htm
El pare d'en Miró tenia un taller d'orfebreria (treballen metalls nobles com l'or), la mare prové d'una família d'ebenistes de Mallorca. Els seus pares volien que estudií comerç, però li van permetre estudiar art a la Lotja paral·lelament. Va agafar la febre tifoide el que li obligava estar en repòs a la casa que hi havien comprat els seus pares a Mont-roig del Camp (en la costa a Tarragona, ara es diu Mas Miró-un centre d'art). Aquesta retirada li va permetre reflexionar i estar en contacte amb la naturalesa. A partir d'aquí passa cada estiu en aquesta casa. Pinta La Masia, pintura que destaca amb els seus detalles.
Miró primer a Barcelona va conèixer els estils influents de l'època- impressionisme, fauvisme, cubisme- després l'any 1921 viatja a París on coneix el dadaisme i el surrealisme, tot i que no forma mai part d'aquest últim grup, participa en la majoria de les seves exposicions.
Pinta el Carnaval d'Arlequí, ple de símbols. Li comença interessar el subconscient, els símbols, els somnis, paisatges imaginaris. El 1925 fa la primera exposició en què ha tingut molt èxit.
Realitza un viatge a Països Baixos, on visita museus, i coneix l'obra de grans pintors holandesos (Veermer, Rembrandt) i pinta els Interiors holandesos. Aquí les pintures clàssiques li servien com a punt de partida per pintar els seus quadros.
En 1929 es casa amb Pilar Juncosa a Palma, i el 1930 neix la seva filla Dolores.
Aquesta època Miró volia "Assassinar la pintura", busca altres formes més modernes de la representació. Va començar fer una nova sèrie de collages anomenats Construccions -les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos.
És la mateixa època quan de mica en mica es distancia de les surrealistes, que volien participar activament en la política.
A 1941 per causa de la II. Guerra Mundial decideix tornar a Catalunya amb la seva família, van a viure a Mallorca on només "va ser el marit de la Pilar"(la seva dona), un any més tard torna a Barcelona. Allí coneix una nova tècnica la ceràmica al taller Josep Llorens Artigas. Després viatja als Estats Units on realitza una mural de gran format. Aquest viatge li permet conèixer l'obra de Jackson Pollock i Arshile Gorky. Heu de saber, que pels fets de la història, després de la II. Guerra Mundial "el centre del món" que abans va ser París ja és Nova York, i l'art que es fa allí. Per aquest motiu era important que Miró comencés estar conegut en els Estats Units. Aquesta és l'època quan fa murals de gran format, "Murals del Sol i de la Lluna" que fa en el seu de la UNESCO a París. Guanya el Premi Guggenheim.
El 1970 va morir la seva filla en un accident de cotxe que li provoca gran tristesa. Gràcies al'atenció percebuda pel part de la Creu Roja, realitza el Tapís de Tarragona. Amb això comença treballar amb teixits de gran format. (entre 1970-80, realitza 7 teixits de gran format i més 30 petits)
Cap al final de la seva vida va idear un espai dedicat a l'art contemporani, semblant altres centres europeus, per promoure i fer conèixer l'art contemporani. D'aquesta iniciativa neix la Fundació Joan Miró en 1975. Un parell d'anys més tard en 1981 a Palma obre les seves portes la Fundació Pilar i Joan Miró, amb el mateix propòsit.
La Fundació Joan Miró actualment és un dels museus on està més ben representada l'obra de Miró, i el que tenim tan a prop. Al mateix temps sempre tenen exposicions temporals d'artistes reconegudes internacionalment. Realment és un dels meus centres d'art preferits, on val la pena anar!
Us deixo un enlance:
https://www.fmirobcn.org/ca/
i aquest per si aneu a Palma...
https://miromallorca.com/
Activitat 1
Com alliberar-nos de la perfecció? De voler copiar la realitat?
Una activitat divertidíssima per tota la família de 2 a 99 anys!
Miró treballava en tots els àmbits de la pintura: aquarel·la, mural, escultura, collage... he decidit destacar la seva obra gràfica del que potser no es parlen tant. Vam fer aquest exercici d'entrada: vaig agafar pals llarg d'1 m mas o menys, un extrem del pal vaig lligar pinzell, en un altre una ploma, i en el últim una ploma estilogràfica. Vam posar cartolines a terra i un pot amb tinta xina (tinta de color negre) i després vaig animar als nens de provar dibuixar agafant l'altre extrem del pal.
-Què dibuixem? Em van preguntar. Temes, símbols que vau veure en els quadros de Miró: estelles, sol, ocells, dones...
-Ai, és que no em sort. -em van dir des de dalt d'una cadira per poder arribar amb el pal a la cartolina posta a terra.
-No, cal, que sortís res especial. Els vaig contestar.
Ho vam passar molt bé amb aquesta activitat, i al final sí que va sortir un dibuix molt subtil.
Amb els petits vam provar diferents tintes com la tinta fèrrica, la tinta xina, amb diferents eines com: ploma, canya de bambo, ploma estilogràfica.... Era un bon moment d'explicar com feien servir aquestes eines abans en l'escriptura.
Materials:
- cartolina blanca
- tinta xina (fàcil d'adquirir en qualsevol papereria), si no qualsevol tinta negra que hi trobeu
- pinzells de diferent gruix
- ploma (tallar en diagonal la punta)
- ploma estilogràfica (papereria)
- pals, plantes... en experimentar
- cinta de pintor, o qualsevol altre per fixar el paper a terra i les eines als pals.
- pals (o una regla llarga, o pal de fregar, el que tinguis al teu alcance)
- paper de cuina- no és necessari, però útil, si cau el pot amb la tinta terra)
Joan Miró II.
Que après de Miró?
Sabeu que després d'aconseguir el permís paternal de convertir-se artista, quan va fer la seva primera exposició només va aconseguir vendre un dels més de 60 obres exposades? Es va decebre? No va continuant amb el seu camí. El 1930 de París ja flotaven en l'aire els problemes que més endavant provocaven La Guerra Civil Espanyola i la II. Guerra Mundial- dos esdeveniments molt importants del segle passat-. Davant d'aquests problemes molts amics del grup de surrealistes- moviment artístic, al qual pertanyia Miró- volien participar activament en la política, en el bàndol comunista. La resposta de Miró va ser, que el vol canviar la vida mitjancament de la pintura. El sabia que el seu deure és pintar, per això va decidir dedicar-se progressar-hi.
Més endavant al moment quan un altre cop van caure bombes del cel a la II. Guerra Mundial el va refugiar-se a Bretanya al nord de Francià, com a resposta va treballar encara més intensament.
Perquè torbo que són importants aquests fets de la seva vida personal? Perquè trobo que un cop descobriu que és la finalitat de la vostra vida, que us voleu dedicar, heu de ser constants per poder aconseguir els vostres objectius. No penseu que va ser una decisió fàcil per Miró concentrar-se en la seva feina en temps de guerra quan vida i mort depenien en instants.
La mateixa insistència podem veure en el fet que després de tornar a viure a Espanya, en l'època del franquisme, no va exposar la seva obra durant dècades a Barcelona com a protesta contra el règim. I quan la ciutat volia reconciliar el amb una gran exposició retrospectiu- en el que mostren en totalitat de l'obra artística d'una artista- el 1968 va decidir no participar en la inauguració per no haver de coincidir amb el ministre Manuel Farga.
Miró va ser una artista humil, sense capricis i molt treballador, però al mateix temps constant amb les seves decisions. Un bon consell per tots nosaltres!
Activitat 2.
"Miró amb un xic de rosa i purpurina"
Vam fer unes escultures de petit format de paper maixé. És la primera vegada que compro paper maixé ja preparat, i he de dir que val la pena! És molt agradable per treballar, té un tacte molt suau i va molt bé per fer escultures lleugeres. Vaig donar als nens uns llibres amb obres de Miró per inspirar, i els vaig demanar que facin escultures a partir de les figures o formes de Miró. Un cop haver acabat d'assecar, les vam pintar amb tempera. En aquest punt no vam poder evitar de canviar els color primaris de Miró per rosa i un xic de purpurina. :)
Els nens ho van passar molt bé amb aquesta activitat, van familiaritzar amb les obres de Miró, i van trobar amb el problema de com realitzar un dibuix pla en 3 dimensions. Cosa que no és tan fàcil!
Materials:
- paper maixé (en papereria es pot comprar ja preparada)
- pinzells, tempera, acrílic
- fil ferro
Joan Miró III.
Aquesta entrada està dedicada a mostrar l'obra gràfica a Joan Miró. Miró en tenia una àmplia obra gràfica, treballava en totes les tècniques d'estampació:
xilografia - impressions fets amb planxes de fusta-
litografia- impressions més modernes on el dibuix està fet sobre pedra calcaria-
Que és estampar? -
Existen diferents tecniques para crear un dibuix encima una planxa (que pot ser de diferents materials: metall, pedra, fusta... segon de que tècnica parlem) per després poder fer moltes exemplars del mateix dibuix amb l'ajuda de la planxa. Serveixen per fer múltiples exemplars. Era la forma de fer les il·lustracions per llibres abans que existia l'ordinador, i les impremtes modernes.
A continuació us he portat una mostra de la seva obra gràfica, que per la meva opinió és almenys tan important que les seves pintures, tot i que no se'n parlen tant.
"Serie Barcelona"
Miró va fer una sèrie de 50 litografies el 1939 que van ser editades por Joan Prats. Es pot percebre l'estat d'ànim que va envoltar l'artista a Barcelona 3 anys després de la Guerra Civil Espanyola, i en el cominenco de la II. Guerra Mundial. Les figures són grotesques, deformes.
Si en voleu provar, aquí teniu una activitat impartida per a la Fundació Joan Miró que sembla molt interessant!
https://www.fmirobcn.org/ca/activitats/accessibilitat/0/1/joan-miro-planxes-i-gravats
Activitat 3.
"Estampació gràcies a les botifarres!"
-Que?
-Sí, gràcies al cuiner del cole, que em va guardar les safates de porexpan de la carn, vam poder fer el nostre primer gravat!
Primer s'ha de netejar bé les safates, tallar els costats, per tenir una "planxa" plana. Podem després retallar per la forma que busquem: quadrat, rectangle...
Vaig animar els nens per agafar idees, temes de Miró. Aquí en la foto veieu una nena petita mirant el quadro "El gos i la lluna" que fa la seva versió de la pintura.
Primer vam fer un dibuix preparatori. Després vam fer el mateix dibuix amb llapis en la planxa de cadascú, i després vam aprofundir les línies amb l'ajuda d'un bolígraf, prement una mica la punta del bolígraf a la superfície.
Després vam estendre una tinta litogràfica a l'aigua amb l'ajuda d'una espàtula i un rodet (Les tintes que fan servir en el món de l'estampació són molt espesses. Si a casa no teniu, no us preocupeu, podeu fer l'activitat amb tempera, o pintura acrílica.)
Amb l'ajuda del rodet, vam transportar la tinta encima a la planxa en una forma uniforme. Les línies que vam aprofundir amb el bolígraf prèviament es queden en blanc, perquè el rodet entinta només la superfície.
Ara ja només cal imprimir, i volia!!! Agafem la planxa i posem sobre el paper on volem imprimir el dibuix. Un cop posta la planxa al paper, ja no la movem! Perquè això faria que el dibuix també mourà, cosa que no volem. Un cop tenim la planxa al paper hem de pressionar molt fort amb les mans-pares, en aquest punt heu d'ajudar!- o amb l'ajuda d'un rodet de la cuina.
Finalment hem de treure amb cura la planxa de la superfície, i tenim la primera impressió. Només cal deixar a assecar, sense tocar.
Papers: en el gravat fan servir papers de gran qualitat, els posen a remull (abans d'imprimir), perquè després puguin agafar més bé la tinta. Si feu aquesta activitat a casa podeu provar fer diferents estampacions sobre: paper de diari, cuina, fulls de la impressora, paper d'aquarel·la... al cole vam fer servir per a les proves definitives cartolines.
Per donar color vam enganxar paper de seda de colors primaris amb cola blanca abans d'estampar. (En aquest cas heu d'anar amb cura i no posar massa cola blanca)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada